Acta de renuncia a ultradimidium o a l'engany a mitges

Autor:Manuel Faus
Cargo del Autor:Notario
RESUMEN

Model de document privat per tal de renunciar a l'anomenada lesió ultradimidium o engany a mitges. Dret català.-

 
EXTRACTO GRATUITO

Contenido
  • 1 Model
  • 2 Comentari
    • 2.1 Normes de la Compilació
    • 2.2 Normes del Codi Civil de Catalunya, Llibre VI
  • 3 Jurisprudencia citada
  • 4 Legislación citada
Model

En **, a **

R E U N I T S:

D'una part,

EL SENYOR *...

I de l'altra part,

SENYOR **

De veïnatge civil català, subjectes al règim de separació de béns.

Intervenen en el seu propi nom i dret.

Es reconeixen amb capacitat per a aquest acte i DIUEN I PACTEN:

I.- En escriptura autoritzada pel notari de *, senyor *, el dia **, els senyors * i * han venut al Sr. *, pel preu, pactes i condicions que en l'esmentada escriptura s'expressen, la finca següent: (descripció de la finca)

II.- En aquest acte els senyors * i * manifesten que el preu real de l'esmentada compravenda ha estat el de * euros, i que aquest preu ha estat íntegrament satisfet per la part compradora, raó per la qual renuncien al benefici de rescissió per lesió ultradimidium.

Així ho diuen i pacten i, en prova d'això, ho firmen per duplicat, en el lloc i en la data al principi expressats.

Comentari Normes de la Compilació

Diu l'art. 321 de la Compilació de Dret Civil de Catalunya diu:

«Els contractes de compra-venda, permuta i altres de caràcter onerós, relatius a béns immobles, en què l'alienant hagi sofert lesió en més de la meitat del preu just, seran rescindibles a instància seva, baldament en el contracte concorrin tots els requisits necessaris per a la seva validesa.
Aquesta acció rescissòria no serà procedent en les compravendes o alienacions fetes mitjançant subhasta pública, ni en aquells contractes en els quals el preu o contraprestació hagi estat decisivament determinat pel caràcter aleatori o litigiós del què s'adquireix o pel desig de liberalitat de l'alienat. En les vendes a carta de gràcia o amb pacte de retrovenda no es podrà exercitar la dita acció rescissòria fins que s'hagi extingit o hagi caducat el dret de redimir, lluir, quitar o recuperar».

I l'art. 322 diu:

«L'acció rescissòria a què es refereix l'article anterior és de mena personal, transmissible als hereus, i caduca al cap de quatre anys de la data del contracte. Solament serà renunciable després de celebrat el contracte lesiu, llevat a Tortosa i el seu antic territori, on la renúncia es podrà fer en el mateix contracte de la mitad de su justo valor».

Caracteritza aquesta figura el seu caràcter objectiu; la Sentència de TSJ Catalunya (Barcelona) de 23 de gener de 2012 [j 1] amb referència a la Compilació i amb cites a sentències anteriors, diu:

«su artículo 321 configura la rescisión por lesión en base a unos criterios eminentemente objetivos, puesto que, según el precepto, son rescindibles los contratos en los cuales el enajenante haya sufrido lesión en más de la mitad del justo precio, aunque en el contrato concurran todos los requisitos necesarios para su validez, es decir, el contrato es rescindible si existe lesión en más de la mitad del justo precio , con independencia de que el enajenante se encuentre o no en estado de necesidad y con independencia, también, de que haya intervenido o no un vicio del consentimiento en la formación de la voluntad contractual del enajenante».

I la Sentència nº 18/2013 de TSJ Catalunya (Barcelona), Sala del Civil i Penal, 7 de març de 2013 [j 2] recorda la doctrina tradicional:

«la rescindibilidad de los contratos de compraventa por laesio enormis o en más de la mitad de su justo precio, ultra dimidium, es institución heredada del Derecho Romano y, más concretamente, del justinianeo. La institución vino a contradecir la inexigibilidad del precio justo en las ventas y a la posibilidad de engaño entre los contratantes ("in pretio emptionis et venditionis naturaliter licere contrahentibus se circunscribere", dice un texto de Ulpiano), según el principio liberal de tanto pagan, tanto vales. Ahora bien, esta institución en sede del vigente Derecho civil catalán tiene hoy una naturaleza jurídica objetiva, como ya puso de manifiesto la sentencia de esta Sala de 20 de diciembre de 1990 y...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA