Obra nova amb llicència obtinguda per silenci administratiu?

Autor:Manuel Faus
Cargo del Autor:Notario
RESUMEN

Ja no es pot atorgar una Obra Nova amb llicència obtinguda per silenci administratiu.

 
EXTRACTO GRATUITO

Contenido
  • 1 El problema del silenci administratiu
    • 1.1 Norma general
  • 2 Obra nova per silenci administratiu
    • 2.1 Situació anterior a la sentència del TS de 28 de gener de 2009
    • 2.2 Doctrina del TS
    • 2.3 Doctrina de la DGRN
    • 2.4 Normativa actual
  • 3 Jurisprudencia citada
  • 4 Legislación citada
El problema del silenci administratiu

En el moment present, amb una cada vegada major intervenció administrativa en tots els àmbits urbanístics, encara queda un tema d'interès: la possibilitat d'atorgar escriptures d'obra nova, segregacions o divisions en sòl urbà, segregacions o divisions en sòl rústic, per sota de la unitat mínima de cultiu, etc., quan s'ha sol·licitat la pertinent llicència i l'Administració ha donat la callada per resposta.

Estem davant el tema del silenci administratiu. L'evolució històrica de la qüestió ha estat, sempre (i segueix avui amb matisacions), passar de la regla general del silenci administratiu negatiu, (si no et contesto, és que et denego el que com administrat em demanes, el que no deixa de ser una solució còmoda per a l'Administració, alhora que injusta per al ciutadà/na) a la solució contrària (si res no et contesto, aquest acte que em sol·licites, és com si estiguessis autoritzat.)

Norma general

El text refós de la llei del Sòl i Rehabilitació Urbana aprovat pel Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre (en vigor el 31 d'octubre de 2015), ha derogat el text refós de la llei estat del Sòl aprovat pel RDLeg 2/2008, de 20 de juny i en el seu article 18, que és uns dels articles d'aplicació a tot l'Estat, diu:

Para autorizar escrituras de declaración de obra nueva en construcción los notarios exigirán, para su testimonio, la aportación de:
* El acto de conformidad, aprobación o autorización administrativa que requiera la obra según la legislación de ordenación territorial y urbanística.
* La certificación expedida por técnico competente que acredite que la descripción de la obra se ajusta al proyecto objeto de dicho acto administrativo.
Para autorizar escrituras de declaración de obra nueva acabada, los notarios exigirán:
La certificación expedida por técnico competente acreditativa de la finalización de ésta conforme a la descripción del proyecto,
La acreditación documental de los siguientes extremos:
2a) El cumplimiento de todos los requisitos impuestos por la legislación reguladora de la edificación para su entrega a los usuarios.
2b) El otorgamiento de las autorizaciones administrativas necesarias para garantizar que la edificación reúne las condiciones necesarias para su destino al uso previsto en la ordenación urbanística aplicable y los requisitos de eficiencia energética, con las nuevas excepciones: admisión por la legislación urbanística de la previa comunicación o declaración responsable.
Los registradores deberán exigir el cumplimiento de los anteriores requisitos para poder practicar las correspondientes inscripciones de las escrituras de declaración de obra nueva.

Cal observar que el Real Decreto Ley 8/2011 va suprimir l'anterior expressió «el otorgamiento, expreso o por silencio administrativo, de las autorizaciones administrativas que prevea la legislación de ordenación territorial y urbanística.»}}

Obra nova per silenci administratiu Situació anterior a la sentència del TS de 28 de gener de 2009

Sol·licitada llicència i no obtinguda resposta de l'Administració en el termini de tres mesos operava la llicència per silenci administratiu positiu; això era conseqüència del disposat a l'art. 42 de la Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo común (LRJ-PAC).

El que passava és que si constava la sol·licitud de la llicència, com acreditar que no s'havia contestat en el termini legal?.

Estàvem davant el problema de la prova dels fets negatius; en tal cas, la Resolució de la DGRN de 23 de juny de 2004 [j 1] va entendre que l'administrat havia de provar d'alguna manera la inexistència de contestació d'aquesta Administració.

El sistema procedent era sol·licitar la pertinent certificació administrativa de l'acte presumpte; però llavors podia ocórrer que:

-. L'administració l'expedís.

-. Seguís sense contestar.

-. Contestés dient que la llicència estava denegada.

Si l'administració contestava i acceptava que no va resoldre dintre de termini, quedava acreditat que hi havia silenci positiu, hi havia acte presumpte.

Si l'Administració seguia sense contestar, no corresponia al Registrador indagar davant l'Ajuntament si s'havia dictat o no resolució denegatòria d'aquella notificada en termini, mentre no li constés la seva existència, n'hi havia prou amb la manifestació expressa de l'interessat; com va dir la Resolució de la DGRN de 17 de juny de 2004: [j 2]

«acerca de que, en los plazos legalmente establecidos para la concesión de la licencia solicitada y para la expedición de la certificación del acto presunto, no se le ha comunicado por la Administración la correspondiente resolución denegatoria de la licencia solicitada ni tampoco se le ha expedido la certificación del acto presunto (cfr. artículo 48.2.b del Real Decreto 1093/1997, previsto para las licencias de obras pero aplicable aquí por evidente analogía ex artículo 4.1 del Código Civil)».

Si contestava denegant, l'administració mateixa estava reconeixent que no havia contestat dintre de termini; aquesta denegació era prova fefaent que no s'havia concedit dintre de termini i, per això, malgrat aquesta denegació, es podia atorgar l'acte sol·licitat (obra nova, segregació, divisió, etc.) i es podia inscriure.

Però, en doctrina posterior, com la de la resolució de la DGRN de 17 de setembre de 2008 [j 3] va dir:

«Si bien esta Dirección General en alguna ocasión (véase Resolución de 23 de junio de 2004) afirmó que a efectos de la doctrina del silencio administrativo positivo no basta con probar la existencia de la solicitud dirigida a la Administración, sino que es necesario probar de alguna manera la inexistencia de contestación de dicha Administración, también es cierto que se ha admitido como medio de prueba, una vez suprimida la certificación del acto presunto por la reforma por Ley 4/1999, de 13 de enero, la manifestación en documento público de los solicitantes de que tal contestación expresa de la Administración no se ha producido (véase Resolución de 3 de enero de 2008) dada la dificultad de la prueba de hechos negativos».

Important és la doctrina de la resolució de la DGRN de 15 de gener de 2009; [j 4] a vegades, alguna Administració s'oposa a l'efecte del silenci administratiu al·legant que el termini ha de contar-se quan estigui acabat l'expedient..... i així, d'aquesta forma, es podria allargar la resposta quan es desitgés; doncs bé, aquesta resolució clarament afirma:

«el plazo para el cómputo del silencio administrativo lógicamente no puede hacerse depender de una actividad unilateral de la Administración en el cierre o conclusión del expediente, sino que el plazo para resolver debe computarse desde la solicitud, siempre que no haya interrupción del mismo mediante una actividad expresa de la Administración de requerimiento al administrado o notificación del algún acto al administrado».

La RESOLUCIÓ JUS/769/2009, de 19 de març de la Direcció General d'Entitats Jurídiques de Catalunya, [j 5] per la qual es dóna publicitat a la Resolució de 24 de febrer de 2009 dictada en recurs governatiu afirmà:

«La resolució que denega, fora de termini, la llicència de parcel·lació perquè és contrària el planejament urbanístic no impedeix la inscripció de l'adquirida prèviament per silenci.».

Claríssim. I així ha d'ésser, com afirma aquesta interessant resolució, donat que «la finalitat pròpia del silenci administratiu és proporcionar als particulars la màxima seguretat jurídica en la protecció dels seus drets».

Finalment, cal recordar:

-. Que el silenci positiu jugava tant si es va sol·licitar la pertinent llicència (obra nova, segregació, parcel·lació, etc.) com si s'havia sol·licitat la declaració d'innecessarietat; així ho indicà la resolució de la DGRN de 10 de febrer de 2004, [j 6] en dir:

«la evidente analogía entre la solicitud de licencia de parcelación --si se considera que ésta es necesaria-- y la de la declaración de que éste es innecesario, cuando así se estimase, obliga a considerar que los principios legales sobre el juego del silencio en el primer caso han de operar igualmente en el segundo caso (cfr. artículo 4 del Código Civil)».

-. Que, com advertí la Resolució de la DGRN de 28 de maig de 2003: [j 7]

«conforme a la regulación legal del silencio administrativo, el plazo máximo para que éste opere, se computa desde la fecha de presentación de la solicitud pertinente y en el mismo plazo debe estar notificada la Resolución expresa, (no bastando para excluirlo que en dicho plazo se adopte la Resolución...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA GRATIS