Contracte privat d'arrendament rústic subjecte a la derogada Llei de 1/2008, de contractes de conreu
| Autor | Manuel Faus |
| Cargo del Autor | Notario |
| Actualizado a | Mayo 2021 |
|
Contenido
|
Contracte D'ARRENDAMENT:
A *, a * de * de l'any dos mil *
REUNITS:
D'una part, el senyor *, major d'edat, *, veí de *, amb domicili a * i DNI/NIF número *.
I de l'altra el senyor *, major d'edat, veí de *, amb domicili a * i DNI/NIF número *.
Intervenen en nom i interès propis.
Es reconeixen amb capacitat per a aquest acte i,
DIUEN I PACTEN:
1).- El senyor * és propietari de dues finques, situades al terme de *, paratge *, de cabuda superficial total aproximada *; una de les peces de terra, limita amb * i l'altra peça de terra i l'altra és la registral *.
2).- El Sr. *, a l'empara de la Llei 1/2008 de 20 de febrer arrenda al senyor *, que té la condició de conreador personal, el qual accepta, les dues peces de terra descrites pel termini inicial de set anys, pel preu de * euros a l'any.
3).- El contracte de cultiu no s'estén a les edificacions destinades a habitatge que hi hagi en la finca, però sí a les altres construccions, a la maquinària i a les eines existents (pot haver-hi pacte en contrari).
4).- El contracte començarà a regir el dia d'avui. Transcorregut el termini de vigència establert, es prorrogarà en els termes que indica la llei, és a dir, per cinc anys més i així successivament, llevat que es doni comiat, que s'haurà de trametre amb un any d'anticipació mínima respecte de la data d'acabament del primer termini convingut o de les seves possibles pròrrogues.
5).- El pagament de la renda es farà cada any vençut el dia primer de *, de forma que el primer rebut serà pagat el primer de * de l'any 2.0**. La possessió d'un rebut de lloguer no prejutja el pagament dels anteriors.
6).- Es prohibeix especialment a l'arrendatari cedir o sotsarrendar totalment o parcial les finques arrendades sense el consentiment escrit de l'arrendador, excepte quan la cessió o subarrendament s'efectuï a favor del cònjuge o d'un dels descendents de l'arrendatari. No obstant això, els atorgants notificaran fefaentment a l'arrendador la cessió o el subarrendament en el termini de 60 dies hàbils a partir de la seva celebració.
7).- Mentre subsisteixi la relació arrendatícia, la renda es podrà actualitzar «d'acord amb l'índex de preus percebuts agraris que el Govern ha de publicar anualment en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya» i tindrà efectivitat transcorreguts 30 dies de la notificació que, a tal fi, s'hauran de dirigir les parts contractants.
8).- El contracte s'extingirà per les causes previstes en la Llei 1/2008 de contractes de conreu.
9).- En tot el no previst les parts se sotmeten a la legislació aplicable.
10).- El present contracte s'inscriurà en el Registre de contractes de conreu que regula el Decret 7/2010, de 26 de gener.
Així ho diuen i pacten i ho signen per suplicat en el lloc i en la data abans esmentats.
ComentariCal distingir cinc fases fonamentals:
Contractes regits per la Llei 83/1980 d'arrendaments rústics (derogada).
Contractes regits per la Llei 4 d'abril de 1995, sobre modernització d'explotacions agràries.
Contractes regits per la Llei 49/2003 (va entrar en vigor el dia 27 de maig de 2003) .
Contractes convinguts a partir del 31 de desembre de 2005 (Nova Llei 26/2005).
Contractes regits per la Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu (derogada), és a dir, els celebrats a comptar del 27 de maig de 2008.
Deixant de banda els arrendaments que es puguin regir pel Codi Civil estatal, pel que fa als arrendaments rústics que es regeixen per llei especial, cal distingir les següents fases fonamentals:
LA LLEI 1/2008 de contractes de conreuLa Llei 1/2008, de 20 de febrer, de contractes de conreu, va entrar en vigor el 4 d'abril de 2008.
En conseqüència, cal distingir, a Catalunya:
CONTRACTES CONCERTATS ABANS DEL 4 D'ABRIL DE 2008: Es regiran per la legislació a l'empara de la qual es va concertar el contracte, és a dir, per les normes estatals, però només fins que no entrin en primera o ulterior pròrroga, ja que aquesta llei disposa:
«Disposició transitòria. Contractes vigent. Les disposicions d'aquesta llei són aplicables als contractes de conreu existents abans que entri en vigor, un cop s'hagi complert el termini mínim de durada del contracte i a partir de la primera pròrroga o les successives».
Per això, és obligatòria la inscripció de la pròrroga en el Registre de contractes de conreu.
CONTRACTES CONCERTATS A PARTIR DEL 4 D'ABRIL DE 2008, INCLUSIVAMENT, I ELS ANTERIORS EN ENTRAR EN PRÒRROGA: Es regiran per LA LLEI DE CONTRACTES DE CULTIU DE CATALUNYA, que ara analitzarem.
NORMES MÉS IMPORTANTS DE LA LLEI DE CONTRACTES DE CULTIU DE CATALUNYA.
ÀMBIT D'APLICACIÓRegla general: La llei s'aplica als contractes de cultiu, entesos, segons el seu art. 1 com:
ARRENDAMENTS«els contractes d'arrendament rústic, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals se cedeix onerosament l'aprofitament agrícola, ramader o forestal d'una finca rústica. 2. El contracte de conreu pot incloure una explotació agrària, entesa com un conjunt de béns i drets que conformen una unitat econòmica».
Especialitats:
-. L'habitatge: el contracte de cultiu no s'estén a les edificacions destinades a habitatge que hi hagi en la finca, però sí a les altres construccions, a la maquinària i a les eines existents, excepte pacte en contrari, en ambdós casos, i tret que l'arrendatari sigui masover per habitar en el mas de la finca com obligació derivada del contracte.
-. La caça: Tampoc no comprèn els altres aprofitaments de la finca no vinculats al cultiu, com per exemple la caça, que corresponen al propietari o propietària, també excepte pacte en contrari.
-. Agroturisme: Perquè l'arrendatari pugui realitzar activitats agroturístiques en la finca s'exigeix pacte exprés entre les parts i, en el marc de la multifuncionalitat agrària, ha de ser compatible amb l'activitat de cultiu.
Contractes exclosos:
Segons l'art. 4 de la Llei 1/2008, de 20 de febrer:
«No són objecte d'aquesta llei els contractes relatius a finques rústiques en els casos següents:
a).- Si el conreu per al qual se cedeix la finca és de durada inferior a l'any agrícola.
b).- Si la finalitat és una prestació de serveis al propietari o propietària, com ara la preparació de la terra per a la sembra o plantació.
c).- Si se cedeix només el dret a adobar amb dejeccions ramaderes.
d).- Si se cedeixen només aprofitaments relatius a la caça.
e).- Si se cedeix una explotació ramadera de caràcter intensiu, sense terres de conreu.
f).- Si la cessió de l'ús de la finca no té la finalitat de destinar-la a una activitat agrícola, ramadera o forestal, llevat del que estableix l'article 40».
(Aquest article es refereix a l'arrendament amb finalitats de conservació del patrimoni natural que, en principi, es regirà per aquesta llei).
Elements personals:
-. Arrendador: el propietari, però també els titulars de drets limitats sobre la finca com els usufructuaris, els fiduciaris, reservistes o compradors a carta de gràcia, que poden signar contractes de cultiu si bé, extingit el seu dret, el contracte subsisteix fins que finalitzi el termini mínim establert per la present llei o bé el de la pròrroga en curs.
-. Arrendatari: la persona física que, sola o amb la col·laboració de persones que conviuen amb ella o, si no hi ha convivència, de descendents o d'ascendents, porta a terme efectivament l'activitat agrària i assumeix els riscos de l'explotació.
Per a tenir la condició de conreador personal s'exigeix que el 50% de la renda del conreador s'obtingui d'activitats agràries o altres complementàries (pot tenir terres pròpies o altres arrendades) i que de la concreta explotació arrendada (la que li confereix el caràcter de conreador personal) obtingui, a menys, el 25% de la seva renda total i el temps de treball dedicat a activitats agràries o complementàries sigui superior a la meitat del seu temps de treball total, sense perjudici que pugui contractar personal auxiliar.
També tenen la condició de conreador directe i personal:
«les societats agràries de transformació, les comunitats de béns, les cooperatives o seccions de cooperativa de producció agrària i les societats civils, mercantils i laborals, per al conreu de què es tracti, sempre que incloguin en llur objecte social finalitats de caràcter agrari i que la majoria de drets de vot correspongui a les persones físiques a què es refereix l'apartat 1.- I també les administracions públiques i llurs empreses i entitats vinculades arrendatàries de finques rústiques tenen la condició de conreador directe i personal a tots els efectes d'aquesta llei».
Finalment, la llei reconeix com conreador directe i personal «les associacions i les fundacions sense afany de lucre arrendatàries de terres agrícoles definides per llurs estatuts com a entitats exclusivament dedicades a la custòdia del paisatge rural o agrícola, a la cura de la biodiversitat en el territori rural o al manteniment del patrimoni cultural de les terres rurals».
Forma:
Diu l'article 7.- Forma del contracte.
«1.- Els contractes de conreu s'han de formalitzar per escrit. (Quid si no consten per escrit) 2.- Les parts es poden exigir en qualsevol moment, amb les despeses a càrrec de la part que formuli la petició, que el contracte es formalitzi íntegrament en document públic i que hi consti una descripció de la finca objecte del contracte i, si escau, un inventari dels elements i dels drets vinculats a l'explotació que se cedeix i qualsevol altra...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba