Obra nova amb llicència obtinguda per silenci administratiu?
| Autor | Manuel Faus |
| Cargo del Autor | Notario |
| Actualizado a | Febrero 2023 |
|
Contenido
|
En el moment present, amb una cada vegada major intervenció administrativa en tots els àmbits urbanístics, encara queda un tema d'interès: la possibilitat d'atorgar escriptures d'obra nova, segregacions o divisions en sòl urbà, segregacions o divisions en sòl rústic, per sota de la unitat mínima de cultiu, etc., quan s'ha sol·licitat la pertinent llicència i l'Administració ha donat la callada per resposta.
Estem davant el tema del silenci administratiu. L'evolució històrica de la qüestió ha estat, sempre (i segueix avui amb matisacions), passar de la regla general del silenci administratiu negatiu, (si no et contesto, és que et denego el que com administrat em demanes, el que no deixa de ser una solució còmoda per a l'Administració, alhora que injusta per al ciutadà/na) a la solució contrària (si res no et contesto, aquest acte que em sol·licites, és com si estiguessis autoritzat).
Norma generalEl text refós de la llei del Sòl i Rehabilitació Urbana aprovat pel Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre (en vigor el 31 d'octubre de 2015), ha derogat el text refós de la llei estat del Sòl aprovat pel RDLeg 2/2008, de 20 de juny}} i en el seu article 18, que és uns dels articles d'aplicació a tot l'Estat, diu:
«Para autorizar escrituras de declaración de obra nueva en construcción los notarios exigirán, para su testimonio, la aportación de:
* El acto de conformidad, aprobación o autorización administrativa que requiera la obra según la legislación de ordenación territorial y urbanística.
* La certificación expedida por técnico competente que acredite que la descripción de la obra se ajusta al proyecto objeto de dicho acto administrativo.
Para autorizar escrituras de declaración de obra nueva acabada, los notarios exigirán:
1º La certificación expedida por técnico competente acreditativa de la finalización de ésta conforme a la descripción del proyecto,
2º La acreditación documental de los siguientes extremos:
2a) El cumplimiento de todos los requisitos impuestos por la legislación reguladora de la edificación para su entrega a los usuarios.
2b) El otorgamiento de las autorizaciones administrativas necesarias para garantizar que la edificación reúne las condiciones necesarias para su destino al uso previsto en la ordenación urbanística aplicable y los requisitos de eficiencia energética, con las nuevas excepciones: admisión por la legislación urbanística de la previa comunicación o declaración responsable.
3º Los registradores deberán exigir el cumplimiento de los anteriores requisitos para poder practicar las correspondientes inscripciones de las escrituras de declaración de obra nueva».
Cal observar que el Real Decreto Ley 8/2011 va suprimir l'anterior expressió «el otorgamiento, expreso o por silencio administrativo, de las autorizaciones administrativas que prevea la legislación de ordenación territorial y urbanística».
Situació anterior a la Sentència del TS de 28 de gener de 2009Sol·licitada llicència i no obtinguda resposta de l'Administració en el termini de tres mesos operava la llicència per silenci administratiu positiu; això era conseqüència del disposat a l'art. 42 de la derogada Ley de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo común (LRJ-PAC).
El que passava és que si constava la sol·licitud de la llicència, com acreditar que no s'havia contestat en el termini legal?
Estàvem davant el problema de la prova dels fets negatius; en tal cas, la Resolució de la DGRN de 23 de juny de 2004 [j 1] va entendre que l'administrat havia de provar d'alguna manera la inexistència de contestació d'aquesta Administració.
El sistema procedent era sol·licitar el pertinent certificató administratiu de l'acte presumpte; però llavors podia ocórrer que:
-. L'administració l'expedís.
-. Seguís sense contestar.
-. Contestés dient que la llicència estava denegada.
Si l'administració contestava i acceptava que no va resoldre dintre de termini, quedava acreditat que hi havia silenci positiu, hi havia acte presumpte.
Si l'Administració seguia sense contestar, no corresponia al Registrador indagar davant l'Ajuntament si s'havia dictat o no resolució denegatòria d'aquella notificada en termini, mentre no li constés la seva existència, n'hi havia prou amb la manifestació expressa de l'interessat; com va dir la Resolució de la DGRN de 17 de juny de 2004: [j 2]
«acerca de que, en los plazos legalmente establecidos para la concesión de la licencia solicitada y para la expedición de la certificación del acto presunto, no se le ha comunicado por la Administración la correspondiente resolución denegatoria de la licencia solicitada ni tampoco se le ha expedido la certificación del acto presunto (cfr. artículo 48.2.b del Real Decreto 1093/1997, previsto para las licencias de obras pero aplicable aquí por evidente analogía ex artículo 4.1 del Código Civil)».
Si contestava denegant, l'administració mateixa estava reconeixent que no havia contestat dintre de termini; aquesta denegació era prova fefaent que no s'havia concedit dintre de termini i, per això, malgrat aquesta denegació, es podia atorgar l'acte sol·licitat (obra nova, segregació, divisió, etc.) i es podia inscriure.
Però, en doctrina posterior, com la de la Resolució de la DGRN de 17 de setembre de 2008 [j 3] va dir:
«Si bien esta Dirección General en alguna ocasión (véase Resolución de 23 de junio de 2004) afirmó que a efectos de la doctrina del silencio administrativo positivo no basta con probar la existencia de la solicitud dirigida a la Administración, sino que es necesario probar de alguna manera la inexistencia de contestación de dicha Administración, también es cierto que se ha admitido como medio de prueba, una vez suprimida la certificación del acto presunto por la reforma por Ley 4/1999, de 13 de enero, la manifestación en documento público de los solicitantes de que tal contestación expresa de la Administración no se ha producido (véase Resolución de 3 de enero de 2008) dada la dificultad de la prueba de hechos negativos».
Important és la doctrina de la Resolució de la DGRN de 15 de gener de 2009; [j 4] a vegades, alguna Administració s'oposa a l'efecte del silenci administratiu al·legant que el termini ha de contar-se quan estigui acabat l'expedient... i així, d'aquesta forma, es podria allargar la resposta quan es desitgés; doncs bé, aquesta resolució clarament afirma:
«el plazo para el cómputo del silencio administrativo lógicamente no puede hacerse depender de una actividad unilateral de la Administración en el cierre o conclusión del expediente, sino que el plazo para resolver debe computarse desde la solicitud, siempre que no haya interrupción del mismo mediante una actividad expresa de la Administración de requerimiento al administrado o notificación del algún acto al administrado».
La RESOLUCIÓ JUS/769/2009, de 19 de març de la Direcció General d'Entitats Jurídiques de Catalunya, [j 5] per la qual es dóna publicitat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba